Hi han moments a la vida en el que tot canvia. De sobte, una situació concreta pot desencadenar tot un seguit d’accions, que t’aboquen a un canvi profund de valors, a un canvi de vida.
Això és el que li passa al protagonista de Breaking Bad, però també es el que li passa, de manera més intima, a l’espectador que es vulgui apropar a aquesta comèdia dramàtica de la AMC. Després de l’època daurada que ha viscut la televisió nord-americana, on es concentrava més talent a la petita pantalla que a tota la indústria de Hollywood, encara es fan series que valen la pena. És el cas, sense cap mena de dubte, de Breaking Bad. I recomanable donar-li un cop d'ull els primers minuts.
Els 3 premis Emmy consecutius a millor actor principal per a Bryan Cranston en el seu paper de Walter White, el professor de química que acaba sent una llegenda del narcotrafic, són només algunes de les credencials d’aquesta petita obra mestre.
El director, Vince Giligan, ens situa a Nou Mèxic, ciutat fronterera dels Estats Units. En aquest polsos ambient ens trobem amb Walter White, un brillant professor de química, pluriempleat en un túnel de rentat, amb una dona i un fill amb problemes de mobilitat. Collat per la crisi econòmica, de sobte, el professor White queda condemnat per un càncer. Les factures de la quimio fan insostenible econòmicament la seva vida.
Walter White es nega a deixar com a llegat només una muntanya de números vermells. Els seus coneixements de química i l’amistat amb el seu veí, un dealer de marihuana, protagonitzat per un gran Aaron Paul, premi Emmy a millor actor de repartiment, faran de White una llegenda en el món de la metamfetamina.
Breaking Bad té uns actors que fan una molt bona feina i una història potent, gens convencional. Però Breaking Bad té un as amagat a la maniga. La fotografia de Giligan, els deserts inabastables de Nou Mèxic, els muntatges trepidants. La imatge de la serie està cuidada fins a l’últim detall i això fa que l’espectador acabi amb un bon regust de boca després de cada capítol.
